L’exposició, a través d’obra gràfica i objectes i altres elements de creació artística, recorre els temes icònics de l’obra de Roy Lichtenstein, sense oblidar les obres primerenques, les que s’inspiren en l’arquitectura clàssica, la seva relació amb el cinema, la música o el teatre, i les col·laboracions amb altres artistes pop contemporanis. Així, la mostra passa per totes les etapes creatives de Lichtenstein, des dels primers treballs de començament dels anys seixanta del segle XX fins als que va fer dos anys abans de morir.

Roy Lichtenstein (Nova York, 1923-1997) és una de les figures més importants de l’art pop nord-americà i és el creador d’un llenguatge plàstic característic de la cultura del còmic. Quan era jove li agradaven els programes de ràdio, com ara Flash Gordon o Mandrake the Magician, i el jazz.

Lichtenstein va estudiar belles arts a la Universitat d’Ohio, va passar per l’expressionisme abstracte i va experimentar amb el constructivisme, i a començament dels anys seixanta del segle XX va trencar amb aquests preceptes i va dirigir la mirada cap a la vida quotidiana, en un ambient cultural dominat per la societat de consum.

A partir d’aquest moment, la seva producció es caracteritza per l’apropiació d’imatges provinents de l’àmbit de la il·lustració i la publicitat, i adapta l’estètica de la vinyeta de còmic. En les seves creacions, sota una superficialitat aparent, amaga una profunda

aproximació conceptual al paper de l’artista i de les seves creacions en el món postindustrial.

El 1962 exposa a la Leo Castelli Gallery de Nova York. Poc després, comença a treballar en els dos temes que el faran famós: l’amor i la guerra. Pel que fa a les històries romàntiques, es basa en tebeos com ara All-American Men of War o Girls’ Romances, que reproduïen els estereotips de gènere de l’època. Quant a la guerra, Lichtenstein, que va lluitar a Europa contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial, fa aparèixer en les seves obres avions de combat, sovint en posició d’atac, com ara en la reconeguda obra Whaam! i en la sèrie «As I Opened Fire».

A partir de l’any 1964 va començar a fer paisatges, plàcids i buits, molt allunyats de les obres sobre la guerra i l’amor, encara que n’hi ha algun que recorda l’estètica del còmic. Amb predomini del buit i absència de tema, Lichtenstein aprofita aquestes obres per a experimentar amb els materials i els efectes òptics.

De vegades, es considera que les obres de Lichtenstein són paròdies de l’expressionisme abstracte, que va dominar el panorama artístic dels anys cinquanta del segle XX als Estats Units, amb artistes com ara Jackson Pollock i Willem de Kooning. La sèrie «Brushstrokes», que és una reflexió sobre la veritable essència de la pintura, n’és un exemple.

Lichtenstein també va crear obres relacionades amb el postimpressionisme, el cubisme, el futurisme o el surrealisme en què estableix un diàleg, des de l’admiració, amb els mestres del passat: Claude Monet, Fernand Léger, Piet Mondrian, Vincent van Gogh i, molt especialment, Pablo Picasso, el qual considerava un dels pintors més importants del segle XX, a més de la influència artística més important que havia rebut.

L’artista va morir de manera inesperada el 1997, amb setanta-tres anys. El seu llegat artístic i documental es conserva a la Roy Lichtenstein Foundation, creada a Nova York el 1998.