L’exposició proposa un viatge per la vida de Miró i mostra un conjunt d’obres que il·lustren la carrera de l’artista en els camps de la pintura, el gravat i la il·lustració de llibres. Totes les peces estan relacionades amb l’interès de l’artista per la literatura i amb l’amistat que durant tota la vida va mantenir amb escriptors, poetes i alguns dels editors més importants de l’Europa del segle XX.

Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983), un mestre de l’art contemporani famós arreu del món, és una de les figures cabdals en el canvi de direcció que va experimentar la història de l’art a començament de segle XX. A banda de la pintura, la literatura també va ser important en el conjunt de la seva obra. El pintor va assenyalar: «No trobo cap diferència entre la pintura i la poesia».

A partir de la dècada de 1920, Miró va incloure la poesia en les seves creacions, mitjançant paraules o textos. Fins i tot els títols que triava per a les seves obres incloïen referències poètiques: El vol de l’alosa, Quelques fleurs pour mes amis o Maravillas con variaciones acrósticas en el jardín de Miró.

D’altra banda, a partir de 1925 el pintor André Masson li va presentar molts poetes i escriptors. Miró va il·lustrar textos, no tan sols escrits pels seus amics surrealistes, com ara René Char, André Breton, Paul Éuluard, Michel Leiris i Tristan Tzara, sinó també d’autors que aquests havien redescobert. Aquesta connexió es va fer palesa en la seva obra gràfica, ja que Miró va il·lustrar dos-cents seixanta-dos llibres.

La seva passió pels llibres li va permetre treballar amb diversos editors, amb alguns dels quals va compartir una bona amistat.

Moltes de les frases que apareixen en aquesta exposició estaven dedicades als amics de Miró.