Antoni Gaudí (Reus, 1852 – Barcelona, 1926) és considerat un geni de l’arquitectura i de l’art en l’àmbit internacional. Set dels seus edificis han estat declarats patrimoni mundial per la UNESCO: el Park Güell, el Palau Güell i la Casa Milà (La Pedrera), des de 1984; la Casa Batlló, la cripta de la Colònia Güell, la Casa Vicens i la cripta i la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, des del 2005. Les seves obres atreuen des de fa anys multitud de visitants de tot el món, que queden sorpresos i fascinats per la seva originalitat i bellesa.

Format segons els cànons de l’època a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, Gaudí sorgeix en aquest període d’efervescència creativa que és el Modernisme i desenvolupa una arquitectura totalment nova i diferent, i recorre el seu propi camí de creador individual. Però és important assenyalar que no es tracta d’un geni aïllat, fora de context, sinó que està estretament relacionat amb la realitat cultural catalana i, a més, és un bon coneixedor dels corrents renovadors de l’art europeu de la segona meitat del segle XIX i començament del XX.

El projecte inclou plànols, dibuixos, maquetes, mobles, elements arquitectònics i escultures, així com fotografies d’època i diversos audiovisuals, que acosten els visitants a la complexa personalitat i a les principals obres de l’eminent arquitecte i artista, en un recorregut que inclou des dels seus projectes d’estudiant i la seva activitat com a ajudant, quan encara no havia acabat els estudis d’arquitectura, fins al temple de la Sagrada Família, passant pels importants projectes realitzats per encàrrec d’Eusebi Güell i les residències urbanes, com ara les cases Calvet, Batlló i Milà (La Pedrera).

Els diferents projectes que es mostren permeten evidenciar aspectes importants de la seva obra. L’originalitat de les formes, l’ornamentació, el cromatisme, la riquesa dels símbols, la inspiració en la natura, són elements que fascinen en un primer moment. Després, però, amb una mirada més atenta, es descobreixen altres aspectes subjacents i que evidencien el gran arquitecte: mostren que darrere de la forma hi ha la racionalitat del seu sistema constructiu, que la seva arquitectura és un prodigi d’inventiva, solucions constructives i innovació, fruit del seu propi geni personal, però també de l’estudi i d’un treball minuciós i ingent, al qual va dedicar tota la vida.

La importància de la comprensió del seu treball, un esperit didàctic i el rigor intel·lectual i la serietat, premisses bàsiques en tractar la figura i l’obra de Gaudí, regeixen el discurs i el contingut de l’exposició.