L’exposició inclou gravats, litografies, serigrafies, òfsets i altres elements artístics creats com a objectes de consum, com ara discs, vaixelles, trencaclosques, papers pintats, cotxes a escala 1:18, perfums, rellotges, llumins i cendrers. Totes les obres provenen de la col·lecció de José Luis Rupérez.

El pop art és un corrent artístic de mitjan segle XX que volia ser popular, el feien els joves artistes, es produïa en massa, era glamurós i generava diners. I va néixer amb la voluntat de ser efímer. Tot i que en general es considera que el pop art va sorgir a Nova York a començament de la dècada de 1960, en realitat, a final dels anys cinquanta els artistes britànics ja en feien.

L’època del pop art a la Gran Bretanya també es coneix com els Swinging Sixties i Londres era la Swinging City, la ciutat que representava els moviments juvenils i populars que estaven de moda des de final de la dècada de 1950. La Swinging London és la capital del canvi, de la cultura per a tothom, de la cultura de masses, de l’art com a moda, de la música.

La mostra gira al voltant de David Hockney, que pertany a la generació més jove del moviment pop —coneguda com a RCA, perquè va sortir del Royal College of Art de Londres—, i catorze artistes britànics més, les relacions que van establir entre ells i què va aportar cadascun de manera individual al pop com a corrent artístic.