Les vint-i-sis peces que integren l’exposició mantenen les constants de l’obra conceptual i minimalista d’Enric Ansesa, que hi empra un llenguatge desenvolupat des d’una llibertat creativa total i que presenta una evolució que dota aquest conjunt d’obres d’una gran coherència.

El color negre, senyal d’identitat de la pintura d’Ansesa i al qual l’artista atorga un sentit profund, continua ocupant el fons de les seves teles, de manera que es constitueix en un pla únic en què tot s’esdevé de manera simultània; és l’espai que acull els diferents elements: signes, cal·ligrafies, línies, punts…, i desapareix qualsevol referència a la perspectiva, amb l’objectiu que l’artista expressi el seu pensament, exposi el seu discurs. Es tracta d’una realitat interior i del seu context, una idea, una emoció, un espai íntim, i quan l’espectador connecta amb l’obra d’Ansesa, se li obre un espai de reflexió i comprensió en què es troba amb si mateix i amb el seu sentit de la vida.